El letargo de la escritura: retos ante la edición filológica del proyecto inédito de novela “El Ángel se durmió”, de Sebastià Juan Arbó

Main Article Content

Joan Antoni Forcadell

Abstract

This paper presents a first archival approach to the written production of Sebastià Juan Arbó through ecdotic mechanisms. Through a bibliographic and historical analysis and a subsequent discussion on the materials collected from an unpublished novel project, El ángel se durmió, a first approach to the creative process and to the author's usus scribendi is proposed. As any eve to a critical edition requires, in this monograph is addressed, on the basis of the theoretical postulates of author’s philology, a recensio of the different preserved testimonies, a stemma hypothesis is formulated, the establishment and the fixation criteria of an editable base text are proposed, and a first critique of variants that confronts the different lectiones throughout the writing process is made.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Forcadell, J. A. “El Letargo De La Escritura: Retos Ante La edición filológica Del Proyecto inédito De Novela ‘El Ángel Se durmió’, De Sebastià Juan Arbó”. Creneida. Journal of Hispanic Literatures, no. 9, Dec. 2021, pp. 515-47, doi:10.21071/calh.v1i9.13278.
Section
Miscellanea

References

“Escritores al habla. Sebastián Juan Arbó”, ABC, (1968, noviembre 21), p. 37.
Albert MANENT, “Conversa amb Sebastià Juan Arbó”, Serra d’Or, septiembre, 1965, p. 55.
Alberto BLECUA, Manual de crítica textual, Madrid, Ediciones Castalia, 1984, (pp.117-118).
Almuth GRÉSILLON, “La crítica genética: orígenes y perspectives”, Lo que los archivos cuentan, 2 (2013), pp. 75-85.
Bénédicte VAUTHIER, “¿Critique Génétique y/o Filologia d’Autore? Según los casos... «Historia» -¿o fin?- «de una utopía real»”, Creneida, 2 (2014), pp. 79-125.
Constantino Jaime BOURGADE, “Conversación con el novelista Sebastián Juan Arbó”, Anales de la Universidad de Chile, 119, 123 (1961), pp. 201-204.
Christopher EUSTIS, “«Martín de Caretas»: The picaresque myth transformed”, Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, 5, 1 (1980), pp. 19-35.
Élida LOIS, “La crítica genética: un marco teórico sobre la disciplina, objetivos y método”, Creneida, 2 (2014), pp. 57-78, (p. 64).
Emili ROSALES, “Editar Arbó”, Beceroles: lletres de llengua i literatura, 7 (2018), pp. 77-79.
Enrique BADOSA, “S. J. Arbó publica un nuevo volumen de sus memorias”, El Noticiero Universal, (1983, febrero 7), p. 18.
F.M., “Coto de editores y plumas. Sebastián Juan Arbó, Premio Inmortal de Gerona”, La Vanguardia Española, 1974, noviembre 14, p. 61.
IRUROZQUI, “«Nocturno de alarmas», libro de nuestro tiempo”, La Prensa, (1957, abril 18), p. 4.
Isabel RODÀ, Un episodi dintre de les humanitats: l’epigrafia, Tarragona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2015, p. 6.
Javier LLUCH-PRATS, “El obrador y la edición filológica del texto contemporáneo”, en Crítica gené-tica y edición de manuscritos hispánicos contemporáneos: aportaciones a una “poética de transición entre estados”, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2012, pp. 97-111.
Joan Ramon VENY MESQUIDA, “Variants d’autor: una tipologia de tipologies”, en Som per mirar. Estudis de literatura i crítica oferts per a Carles Miralles, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2014, pp. 25-55.
Joan Ramon VENY MESQUIDA, Criticar el text. Per a una metodologia de l’aparat crític d’autor, Lleida, Pagès Editors, 2015.
Joan Ramon VENY MESQUIDA, Criticar el text. Per a una metodologia de l’aparat crític d’autor, p.12.
Jordi ENFEDAQUE NOVELL, “El Fons documental Sebastià Juan Arbó. Beceroles: lletres de llengua i literatura”, 7 (2018), pp. 13-22.
Josep Maria BALAGUER, “La creació del Club dels Novel·listes i els fils de la història”, Els Marges: revista de llengua i literatura, 57 (1996), pp. 15-35.
Josep Maria CASTELLET, “L’escriptor obrer”, en Homenaje a Sebastià Juan Arbó. Cuadernos de estudio y cultura, Barcelona, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, 2003, pp. 11-13, (p. 12).
Josep Maria TARRAGONA, “Un encuentro con Sebastián Juan Arbó”, Nuestro Tiempo, 353 (1983), pp. 72-79, (p. 73).
Josep Miquel RAMIS, “Autotraducció i història d’un text literari. «Hores en blanc. Notes d’un estudiant que va morir boig», de Sebastià Juan Arbó”, Revista de Filología Románica, 29, 2 (2012), pp. 319-335.
Josep Miquel RAMIS, “Autotraducció: ratificació i rectificació. El cas de Sebastià Juan Arbó”, en L’autotraduction, aux frontières de la langue et de la culture, eds. Christian LAGARDE y Helena TANQUEIRO, Limoges, Lambert-Lucas, 2013, pp.169-184.
Josep Miquel RAMIS, “Els primers manuscrits de «Terres de l’Ebre», de Sebastià Juan Arbó”, en La filologia d’autor en els estudis literaris. Textos catalans dels segles XIX i XX, eds. Jordi MALÉ y Joan Ramon VENY MESQUIDA, Lleida, Pagès editors, 2014, pp. 183-196.
Josep Miquel RAMIS, “Els primers manuscrits de «Terres de l’Ebre», de Sebastià Juan Arbó”, p. 185.
Josep Miquel RAMIS, Epistolari Sebastià Juan Arbó – Joan Sales 1966-1982, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Julián LAGO, “Tirando de la lengua. Sebastián Juan Arbó”, Mundo Local, (1974, noviembre 3).
Lorenzo GOMIS, “Arbó habla de su obra”, Ateneo, 55 (1954), p. 30.
Màrius LÓPEZ, “Nota biogràfica”, en Centenari Sebastià Juan Arbó (1902-2002), Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, Generalitat de Catalunya, 2002, p. 6.
Marta MATAS ROCA, “Sebastià Juan Arbó: a la recerca d’una identitat literària (1931-1938)”, en Recerca en Humanitats 2018, ed. Maria BARGALLÓ ESCRIVÀ, Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018, pp. 173-191.
MORÁN, 2009, p. 49, op. cit. en María MARTÍNEZ DEYROS, “Un «sueño agorero»: estudio y edición de un borrador inédito de Miguel de Unamuno”, Microtextualidades. Revista internacional de microrrelato y minificción, 1 (2017), p. 57.
Paola ITALIA y Giulia RABONI, “¿Qué es la filología de autor?”, Creneida, 2 (2014), pp. 7-56, (p. 8).
Paolo TANGANELLI, “Los borradores unamunianos (algunas instrucciones para el uso)”, en Crítica genética y edición de manuscritos hispánicos contemporáneos: aportaciones a una “poética de transición entre estados”, eds. Jimena GAMBA CORRADINE y Bénédicte VAUTHIER, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2012, pp. 73-96.
Rafael MANZANO, “«Nocturno de alarmas», la última novela de Sebastián Juan Arbó tiene por escenario Barcelona ciudad. «Es más difícil forjar un personaje que descubrir el ambiente de una ciudad»”, Solidaridad Nacional, 1957, junio 2, p. 9.
Sebastià JUAN ARBÓ, “El Ángel se durmió”, Miscellanea Barcinonensia, 2 (1962), pp. 127-134.
Sebastià JUAN ARBÓ, “El fin de la guerra”, La Vanguardia Española, (1976, mayo 7), p. 17.
Sebastià JUAN ARBÓ, “En la muerte de José Janés”, La Gaceta Ilustrada, (1959, marzo 21).
Sebastià JUAN ARBÓ, Els homes de la terra i el mar, ed. Joan Todó, Barcelona, Proa, 2015. Recuperado de http://nubereader.odilotk.es.
Sebastià JUAN ARBÓ, Hores en blanc. La hora negra, Barcelona, Club Editor, Como Ediciones, 2020.
Sebastià JUAN ARBÓ, L’inútil combat. Barcelona, Proa, 2003, p.21.
Sebastià Juan Arbó, María Molinari, Barcelona, Ediciones G.P., 1969.
Sebastià JUAN ARBÓ, Memorias: los hombres de la ciudad, Barcelona, Planeta, 1982, p.69.
Teresa GÓMEZ TRUEBA, “¿Qué fue antes, el título o el libro? Análisis genético del proyecto inédito de Juan Ramón Jiménez «En la rama del verde limón»”, Creneida, 2 (2014), pp. 218-245, (p.220).